Ruta guiada pel refugi de la Plaça del Blat

La ruta comença al carrer d’en Simó,a l’alçada de la primera porta del darrere de l’edifici de Can Segarra, a l’altura dels arcs de Ca Magrané.

Al entrar per la porta, immediatament trobem unes escales que ens porten a una sala gòtica, aproximadament dels S. XIII-XIV. És la part més antiga de Can Segarra ja que de l’antic edifici només se’n conserva aquesta sala. Té uns arcs gòtics. Durant l’edat mitjana aquesta sala era anomenada sala de l’Arquebisbe.
Durant molts anys va estar destinada a celler del Bar Bruc, i en els anys 70, hi havia una petita pista de patinatge. Entre els diferents elements decoratius trobem dos caps d’àngels enganxats a les parets. Suposadament eren els caps dels dos àngels guardians que estaven a peu de l’altar de Sant Joan, i que l’onada revolucionària del juliol de 1936 va fer que acabessin en un lloc com aquest.
Quan hem explorat bé aquest anecdòtic lloc, trobem una petita porta de fusta, que ens condueix a un seguit de sales i estances, tot dins de Can Segarra. Hi entrem.
Ja hem passat totes aquestes estances, avui dia en desús, trobem unes escales que baixen cap a baix, i es parets estan esculpides a la roca.
Ens trobem a l’entrada del refugi de la plaça del Blat.
Val a dir que a gairebé tots els refugis catalans s’usava totxana de baix cost per revestir les parets, però no va ser el cas de Valls, ja que l’ajuntament es va implicar de tal forma que va donar les ordres de que les parets es revestissin amb formigó. Per això podem afirmar que el refugi de la plaça del Blat de Valls és un dels refugis que està millor preparat de tot Catalunya.
Aquest refugi resta inacabat ja que no va donar temps a acabar-lo, va ser construït a corre-cuita ja que els nacionals van entrar a Valls abans que s’hagués pogut enllestir l’obra. Per això, no es anòmal que en diferents punts del refugi trobem projectes de túnels. Tenen una alçada d’1.80 metres d’alçada i d’1.60 metres d’amplada i estan a uns 8 metres de profunditat.

Un altre punt en contra de què disposa aquest refugi són les diferents cases que envolten la plaça, ja que el refugi pasava per sota d’aquestes. Pels anys 50, hi va haver un boom constructiu i moltes d’aquelles cases històriques que sempre havien estat a la plaça, van anar a terra per construir nous edificis. El refugi se’n va veure greument afectat.
Aquest refugi tenia uns 5 punts d’entrada; per la muralla ( actualment Policia Local), per l’ajuntament, pel carrer de la Cort, pel carrer Major, i per l’església de Sant Joan (Can Segarra) . Actualment només és conserva l’entrada per Can Segarra, ja que al ser dins d’un edifici, es va poder conservar. Totes les altres entades van ser tapiades un cop passada la guerra civil.
Si seguim pel refugi anem trobant diferents coses que ens criden l’atenció, com petits forats a la paret on es posaven candeles per il•luminar quan es tallava el corrent elèctric. També trobem claus clavats a la paret, que servien per aguantar les bombetes que il•luminaven el refugi.

El refugi en si no era massa gran, l’extensió de la plaça més o menys. No hi havia sales, sinó passadissos, dotats amb bancs de fusta (avui desapareguts) i matalassos que portava la gent per estirar-se.

Abans de finalitzar la ruta guiada, el guia em va explicar unes quantes anècdotes del lloc. Si observem el sostre del refugi, en algun punt trobem quatre ratlles marcades de color negre. La gent deia que representaven les quatre barres catalanes, però el cert és que els obrers, al esmorzar, es netejaven els dits a les rajoles. També trobem una petita peça de rellotge, en forma d'estrella. Segons sembla,la gent ho atribuïa al símbol anarquista.
La visita acaba fent un recorregut per damunt de la plaça del Blat per tal de situar-nos.
Sense cap mena de dubte, una visita per a recordar.